L'estàndard més comú per a la classificació de guants resistents al tall és la Unió Europea BS EN 388 (equivalent a l'estàndard australià/neozelandès AS/NZS 2161.3). Les especificacions estàndard cobreixen 4 tipus de riscos mecànics, és a dir, resistència a l'abrasió, resistència al tall, resistència a la llàgrima i resistència a la punyalada. . Els guants que compleixin les especificacions han d'estar marcats amb el logotip de l'escut d'imatge de ferro de martell de ferrer, i el nivell de protecció s'expressa de l'1 al 4. Alguns guants resistents al tall poden arribar fins i tot a la qualificació més alta resistent al tall de 5. De vegades també s'utilitzaran "x" i "0", indicant que no són aplicables i la qualificació és inferior a "1". Els guants resistents al tall també han de complir els requisits de general, confort i eficiència, procediments de prova i etiquetatge i informació continguts en la norma BS EN 420, com la penetració d'aigua i la quantitat de crom hexavalent alliberat per guants de cuir.
El procés de prova resistent al tall dels guants resistents al tall és: prendre una mostra en el palmell del guant, tallar d'esquena i endavant amb una talladora rotativa d'acer de tungstè, i registrar el nombre de revolucions necessàries per tallar a través de la mostra per comparar els resultats de mostres estàndard de cotó que s'entrellacen i es proven al mateix temps , Com més alt és l'índex calculat , com més fort sigui el rendiment de resistència al tall. No obstant això, la prova de resistència al tall no és aplicable a materials molt durs.
